dijous, 7 de gener de 2010

L'Estada a París

ALPHONSE MUCHA A PARÍS

Al 1881, Mucha, a la edat de 21 anys, com retratista a Mukilov va conèixer el Comte Khuen Belasi, el qual el va contractar per a decorar el seu castell d’Emmahof. La família Belasi va quedar tant impressionada que el van recomenar per a anar al castell de Gandegg, al Tyrol, on el germà del Comte Khuen, un gran aficionat a l’art esdevé el padrí de Mucha, i li paga els estudis d’art a l’Acadèmia d’Art de Munich, i dos anys després, al 1887, a l’Academie Julian de Paris.

L’any següent va deixar l’Academie Julian per a entrar a l’Academie Colarossi. El germà del Comte Khuen no devia quedar molt content d’aquest fet ja que va deixar de subvencionar-li els estudis al 1889, i Mucha va haver de cercar feina com a Il•lustrador per a pagar-se els estudis. Es va muntar un estudi a la rue Grand Chaumiere, sobre la “Cremerie Madame Charlotte”, un indret on Mucha va coneixer altres artistes de la época com Gauguin, qui va passar una temporada curta poc abans de viatjar cap a Tahiti. Mucha va treballar per a una revista de teatre anomenada “Le Costume au Théâtre”, on ja apareixen les primeres il•lustracions seves de Sarah Bernhardt. Quant Mucha va entrar a treballar per a l’editor Armand Colin al 1891, aquesta va esdevenir la seva principal font d’ingressos, amb encàrrecs com les il•lustracions del llibre: Scenes et Episodes de l’Histoire D’Allemagne, de Charles Seignobos.

Quan Gaugin va tornar de Tahití, es va instal•lar a l’estudi de Mucha. Al 1894 Mucha va ser fichat per al Théâtre de la Renaissanse, ja que s’habien quedat sense Eugène Grasset, el cartellista, per a fer el cartell de l’obra Gismonda, de Victorien Sardou. Sarah Bernhardt había acudit a tots els cartellistes famosos de Paris que refusaven la feina car era Nadal, així que va acabar oferint-li l’encàrrec a un llavors desconegut Mucha. Els cartells litogràfics, un cop van cobrir tot París, van causar tal sensació que la gent els arrencava de les parets per a quedar-se’ls, Quan Sarah Bernhardt volía pagar a Mucha, aquest li va refusar els diners i li va demanar que el contractés en exclusiva a Mucha per a la seva companyía per 6 anys. Mucha va guanyar notorietat a mesura que creava cartells d’Obres de Sarah Bernhart com Lorenzaccio, La Samaritaine, La Dame aux camélias, Hamlet o Tosca, i també es va dedicar a supervisar els decorats i el vestuari.

El gust pel teatre va impregnar tota la seva creació, ja que cada obra va ser una representació a la que es fonien els artificis, la bellesa plàstica i la magnificència narrativa.

Mucha va signar un contracte amb exclusiva amb Champenois, per a vendre les seves litografies, que habien aconseguit tal èxit que Mucha va arribar a formar part al 1895 del “Salon des Cent”, un grup entre els que es trobaven Bonnard, Toulouse Lautrec, Grasset, Mallarme, i Verlaine, que teníen la revista “La Plume” com a publicació pròpia.

També, com a fotògraf que era, va participar en algunes pel•lícules experimentals dels germans Lumière, incloent un estudi sobre el moviment de les plantes.

Al 1896 es muda a un nou estudi a la rue du Val-de-Grace, on a través de Champenois va publicar els seus panels decoratius de les Estacions. Mucha es va consagrar com un artista molt productiu, a la seva exposició de la galeria Bodiniere va exhibir 107 obres, 448 a la galeria al Salon des Cent el mateix any, la revista La Plume li va dedicar un número monogràfic.

Va esdevenir professor de dibuix a la Academie Carmen al 1898, mentrestant organitzava exposicions a Bohèmia, Praga, Budapest, Viena ja que els seus panells decoratius estaven esdevenint molt populars també a centre-europa. També va participar a la famosa exposició internacional de Paris del 1900, en rebre una comissió especial de l’imperi Astro-Hongarés per a decorar el pavelló, preparar els cartells, així com tota la resta de material gràfic de la representació de Bosnia Herzegovina. Durant el viatge de documentació que Mucha va fer als Balcans, va prendre els primers apunts del seu projecte sobre “l’épica Eslava”. Després de la exposició, l’Emperador Franz Josef el va nomenar Cavaller i el govern francès el va nomenar amb la legió d’Honor per la seva contribució a la exposició.

Al 1903 va conèixer a Maruska Chytilov, una estudiant checa de l’Academia Colorassi, i més endavant alumna de Mucha, que va esdevenir la seva dona.
Un any després, Mucha es va promocionar molt als Estats Units mitjançant la Baronessa Rothschild. La seva gira americana va incloure Nova York, Filadèlfia, Boston i Chicago. Allí va conèixer a Charles Crane, qui patrocinaria el seu projecte de l’èpica Eslava. Als Estats Units va treballar en encàrrecs i com a professor, fins que al 1906 es va casar amb Maruska a Praga i es va anar a viure definitivament entre Nova York, Chicago i Filadèlfia.

L’estil Modernista, en el qual Mucha es troba excels, sorgeix de la barreja de formes sinuoses amb el món vegetal. Es l’art de l’ornament per excel•lència amb el seu estil exuberant i estilitzat d’elements artístics orientals i bizantins combinats amb antigues tradicions centreeuropees que trobem com a còctel irresistible dins l’obra Alphonse Mucha, ja fos a l’hora de realitzar il•lustracions o de dissenyar joies, mobles, complements, capses de galetes, o les capses del famós Möet Chandon.

Bibliografía


• BIOGRAFÍA D’ALPHONSE MUCHA. http://www.muchafoundation.org/ (Anglés)

• Página del wikipedia francés de Alphonse Mucha http://fr.wikipedia.org/wiki/Alfons_Mucha (Francés)

• Alphonse Mucha Seducció, Modernidad y Utopía.
Exposició d’Obra Social la Caixa, Barcelona 19 Septembre 2008 – 4 Gener 2009.

• EL ART NOVEAU DE ALPHONSE MUCHA - Web Arte de Hoy
http://www.artedehoy.com/html/artnouveaumucha.html (Castellà)

• REVIEW DEL MUSEO MUCHA – Web Trivago
http://www.trivago.co.uk/prague-42695/museum--exhibition--gallery/mucha-museum-14928/review-o209506 (Castellà)