dimecres, 9 de desembre de 2009

L'Étoile





Autor: Alphonse Mucha (Ivančice, Moravia, 24 Juliol 1860 – Praga, República Checa 14 de Juliol de 1939)

Títol: L’Étoile (La estrella)

Data: 1902

Lloc: Paris

Técnica: Acuarel•la i Tinta

Suport: Paper

Tema: Estudi per a la série de cuatre panells decoratius

Procedencia: Actualment pertany al Mucha Trust.

Relacions Espacials bidimensionals:

La composició es vertical de lectura disposada de dalt a baix. Primer veiem la cara de la noia fusionada amb la estrella i anem veient el significat alegóric de la estrella junt amb el cos de la noia.

Técniques Visuals aplicades:

• Es tracta d’una obra modernista on se li ha dotat de volum a la noia per a diferenciar-la dels altres motius.
• Els plans que presenciem serien: La noia i un fons indefinit.
• La noia está presentada en 5 plans més: el troç de roba que sosté i la má que brilla, la cara de la noia, el tors encorvat, la resta del cos i la vestimenta.

Elements sintáctics:

A la part superior, la lluentor de la estrella a la má guanya el principal protagonisme, juntament amb el troç de roba a l’altra má que contrasta per la seva foscor i que encuadra la cara de la noia.

Els volums i tonalitats clares i cálides del tors destaquen del fons fosc, indefinit i fred.

El cos a mesura que baixem perd volum, calidessa i claretat, fins que es fusiona amb la vestimenta de textura plana, de tonalitats vermelles i moviment ascendent que ens tornen a portar cap amunt.

Anàlisi Conceptual

La serie de panells decoratius feien al•lusió als astres, es tracten de la Estrella, el Sol, la Lluna, i Venus.



Tots cuatre simbolitzats per les noies romántiques que van fer destacar a Mucha.

Cada astre tradicionalment significa una característica humana básica, en el cas de la estrella es el triomf, el poder i la llibertat.

El ropatge mostra un estampat de fulles de llorer d’aurades sobre fons granat, simbol romà del triomf i del poder. També la roba vermella pot fer al•lusió a flames, com si la noia sortís victoriossa de cualsevol conflicte o torment.
Dels cuatre panells es l’ unic panell on la noia no duu flors al cap, pot ser perque la sabiduria no es una característica natural o simplement per a que destaqui millor la llum de la estrella. També es el panell on la noia porta menys roba, la nuessa faria al•lusió a la llibertat.

La llibertat es simbolitza amb una noia que porta la iluminació de la sabiduria a la má amb una torxa o com una corona de llum al cap, en aquest cas porta una estrella que fa tots dos papers.

Alphonse Mucha, va treballar en les arts decoratives entre 1896 i el 1906, influenciant l’estil modernista i essent imitat constantment.

Bibliografía:

• Página del wikipedia francés de Alphons Mucha http://fr.wikipedia.org/wiki/Alfons_Mucha
• Alphonse Mucha Seducció, Modernidad y Utopía. Exposició d’Obra Social la Caixa, Barcelona 19 Septembre 2008 – 4 Gener 2009.

MÉDÉE






Autor: Alphonse Mucha (Ivančice, Moravia, 24 Juliol 1860 – Praga, República Checa 14 de Juliol de 1939)

Títol: MÉDÉE (Es tracta d’una obra de Teatre clàssic d’Eurípid)

Data: 1898

Lloc: Paris

Técnica: Litografía

Suport: Paper

Tema: Cartell de Teatre

Procedencia: Es tracta d’un encàrrec per al Theatre la Renaisanse, actualment pertany al Mucha Trust.

Relacions Espacials bidimensionals:

La composició es vertical de lectura disposada de dalt a baix. Primer llegim el titular, després coneixem a la protagonista, llegim el nom de l’actriu principal mentres veiem el punyal i la serp i acabem observant el cadàver als peus.


Técniques Visuals aplicades:

• Es tracta d’una obra modernista on el volum ha estat atenuat i els plans es separen mitjançant el to i el gruix de línees.
• Els plans que presenciem serien: El titol, el cuadre principal i el blanc del paper.
• Al cuadre principal ens trobem: La víctima, Medea, un jardí i un paisatge desolat al capvespre.

Elements sintáctics:

El títol i el cuadre principal es troven separats per el gutter. Dintre del cuadre principal ens trobem diferenciat el fons de tons cálids dels dos personatges de tons freds.

Al centre, el braç del punyal de colors saturats i cálids es troba ben diferenciat de la vestimenta fosca i freda de Medea, i del fons que ha passat de ser un paisatge de capvespre a ser un jardí de tonalitats grises, fent que el punyal guanyi pes visual.

El cap de Medea es trova lleugerament contra-picat, mentres que la víctima es trova dins d’un picat, aquesta perspectica engrandeix la protagonista, humilia la victima i ens centra la visió al mig, on hi ha el punyal i el nom de l’actriu principal.

El punyal ens assenyala la victima, pero en un punt on es confón amb la vestimenta de Medea, aquest fet ens força a cambiar el sentit de lectura cap a la esquerra per a veure la victima, fent que augmenti el dramatisme.

Anàlisi Conceptual

El títol superior ens dona a coneixer instantaneament el personatge protagonista, Medea, envoltada d’una aura vermella que intensifica la seva força. A mesura que baixem llegim el nom de la actriu Sarah Bernhardt a la vegada que percibim la faceta violenta i traidora que interpretará, simbolitzada amb un punyal ensagnentat i una serp. Finalment, humiliada als peus i en una postura deshumanitzada ens trobem la seva víctima, segurament l’amant del seu marit: Jason. Cal destacar la expresió enagenada de la cara de Medea, en uns primers esbossos Mucha habia probat de dotar-la amb una expressió agresiva als llabis, pero en tapar-los amb un vel, aconsegueix dotar de mes força la mirada embogida dotant de més dramatisme l’obra.

Alphonse Mucha, al 1894 va ser fichat per el Theatre de la Renaissanse durant 6 anys ja que s’habien quedat sense el cartellista. Mucha va guanyar notorietat a mesura que creaba cartells d’Obres de Sarah Bernhart com Lorenzaccio, La Dame aux camélias o Hamlet.


El personatge mitológic de Medea simbolitza la traició femenina, es la filla del rey de la Colquide que va ajudar a Jasón amb una poció a guanyar el velló d’or. Per amor es va arribar a convertir en infanticida, fraticida i regicida. Quan Jasón es va enamorar de la filla del rey Pellas, Medea la va matar a ella, al rey Pelles, tots els fills que Medea tenía amb Jasón i va incendiar el palau. S’acostuma a simbolitzar amb una serp.

Bibliografía:

• Pagina del wikipedia francés de Medea http://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9d%C3%A9e
• Página del wikipedia francés de Alphons Mucha http://fr.wikipedia.org/wiki/Alfons_Mucha
• Diccionario de Mitología: F.C. Yarza Ed. A.L. Mateos S.A.1991 Madrid
• Alphonse Mucha Seducció, Modernidad y Utopía. Exposició d’Obra Social la Caixa, Barcelona 19 Septembre 2008 – 4 Gener 2009.