Context Social i Artístic:
A finals del segle XIX, a França gobernaven els Republicans Extremistes, anti-clericals, anti-monarquics i ultra-nacionalistes, que van esdevenir molt populars després de la pérdua d'Alsacia i Lorena amb Alemanya. Va ser la época de l'Afer Dreyfuss: el soldat francés que va ser considerat culpable de traïció per ser jueu, i les reaccions d'intel·lectuals com Émile Zola, que va ser condemnat a presó per escriure un article contra l'actuació del gobern en aquest asumpte.
Sarah Bernhart va ser una de les persones que van lluitar per aconseguir la llibertat de Zola, en aquella época Sarah Bernhardt, després de fer una gira internacional, habia comprat el Teatre de la Renaissance i gracies als cartells de Mucha va esdevenir tan popular que va viure un segón apogeu de la seva carrera.
Grasset era un pintor i gravador, que havia fet moltes obres decoratives i també cartells del Théatre de la Renaissance, al 1890 però va deixar els encàrrecs de Sarah Bernhardt per a treballar fent les il·lustracions de la Enciclopedia Larouse. Aquest encàrrec li va donar molt prestigi, i es va fer molt famós als Estats Units sent l'iniciador de l'estil Modernista en aquest país. També va formar part del Saló dels Cent amb Mucha, i va participar a la Exposició Universal del 1900, creant la seva propia typografía que es faria servir en els cartells i els pamfletons.
Al 1888 Gauguin es va traslladar a Arles, al Sud de França per a treballar amb Van Gogh amb les series de quadres d'Alyscamps, però el caràcter depressiu de tots dos artistes va fer fracassar l'associació, tots dos es van intentar suïcidar, i després de l'episodi de la orella, Gauguin va optar per retornar a Paris, arruinat, on va conèixer a Mucha a la Cremerie Madame Charlote. Gracies a la venta d'unes obres, al 1991 es va embarcar cap a la Polynesia, per a fugir de la cultura occidental, on va desenvolupar un estil simplificat inspirat per l'art de Tahití. Al 1894 va tornar una temporada curta a Paris, en que es va instal·lar a l'estudi de Mucha, poc abans que Mucha esdevingués conegut per les seves obres del Théatre la Renaissance.
El Saló dels Cent era una agrupació d'artistes de Paris, que publicaben la revista La Plume. Aquesta publicació que va durar entre el 1889 i el 1914 va tenir com a objectiu promocionar l'art sense cap mena de limitació, i hi van il·lustrar personatges com Willette, Forain, Toulouse-Lautrec, Maurice Denis, Gauguin, Pissaro, Signac, Seurat, Redon, Grasset i Mucha. L'Editor de la revista, publicaba especials com sobre el Gat Negre, el simbolisme de Morées o sobre l'obra de Mucha.
dimecres, 10 de març del 2010
dijous, 7 de gener del 2010
L'Estada a París
ALPHONSE MUCHA A PARÍS
Al 1881, Mucha, a la edat de 21 anys, com retratista a Mukilov va conèixer el Comte Khuen Belasi, el qual el va contractar per a decorar el seu castell d’Emmahof. La família Belasi va quedar tant impressionada que el van recomenar per a anar al castell de Gandegg, al Tyrol, on el germà del Comte Khuen, un gran aficionat a l’art esdevé el padrí de Mucha, i li paga els estudis d’art a l’Acadèmia d’Art de Munich, i dos anys després, al 1887, a l’Academie Julian de Paris.
L’any següent va deixar l’Academie Julian per a entrar a l’Academie Colarossi. El germà del Comte Khuen no devia quedar molt content d’aquest fet ja que va deixar de subvencionar-li els estudis al 1889, i Mucha va haver de cercar feina com a Il•lustrador per a pagar-se els estudis. Es va muntar un estudi a la rue Grand Chaumiere, sobre la “Cremerie Madame Charlotte”, un indret on Mucha va coneixer altres artistes de la época com Gauguin, qui va passar una temporada curta poc abans de viatjar cap a Tahiti. Mucha va treballar per a una revista de teatre anomenada “Le Costume au Théâtre”, on ja apareixen les primeres il•lustracions seves de Sarah Bernhardt. Quant Mucha va entrar a treballar per a l’editor Armand Colin al 1891, aquesta va esdevenir la seva principal font d’ingressos, amb encàrrecs com les il•lustracions del llibre: Scenes et Episodes de l’Histoire D’Allemagne, de Charles Seignobos.
Quan Gaugin va tornar de Tahití, es va instal•lar a l’estudi de Mucha. Al 1894 Mucha va ser fichat per al Théâtre de la Renaissanse, ja que s’habien quedat sense Eugène Grasset, el cartellista, per a fer el cartell de l’obra Gismonda, de Victorien Sardou. Sarah Bernhardt había acudit a tots els cartellistes famosos de Paris que refusaven la feina car era Nadal, així que va acabar oferint-li l’encàrrec a un llavors desconegut Mucha. Els cartells litogràfics, un cop van cobrir tot París, van causar tal sensació que la gent els arrencava de les parets per a quedar-se’ls, Quan Sarah Bernhardt volía pagar a Mucha, aquest li va refusar els diners i li va demanar que el contractés en exclusiva a Mucha per a la seva companyía per 6 anys. Mucha va guanyar notorietat a mesura que creava cartells d’Obres de Sarah Bernhart com Lorenzaccio, La Samaritaine, La Dame aux camélias, Hamlet o Tosca, i també es va dedicar a supervisar els decorats i el vestuari.
El gust pel teatre va impregnar tota la seva creació, ja que cada obra va ser una representació a la que es fonien els artificis, la bellesa plàstica i la magnificència narrativa.
Mucha va signar un contracte amb exclusiva amb Champenois, per a vendre les seves litografies, que habien aconseguit tal èxit que Mucha va arribar a formar part al 1895 del “Salon des Cent”, un grup entre els que es trobaven Bonnard, Toulouse Lautrec, Grasset, Mallarme, i Verlaine, que teníen la revista “La Plume” com a publicació pròpia.
També, com a fotògraf que era, va participar en algunes pel•lícules experimentals dels germans Lumière, incloent un estudi sobre el moviment de les plantes.
Al 1896 es muda a un nou estudi a la rue du Val-de-Grace, on a través de Champenois va publicar els seus panels decoratius de les Estacions. Mucha es va consagrar com un artista molt productiu, a la seva exposició de la galeria Bodiniere va exhibir 107 obres, 448 a la galeria al Salon des Cent el mateix any, la revista La Plume li va dedicar un número monogràfic.
Va esdevenir professor de dibuix a la Academie Carmen al 1898, mentrestant organitzava exposicions a Bohèmia, Praga, Budapest, Viena ja que els seus panells decoratius estaven esdevenint molt populars també a centre-europa. També va participar a la famosa exposició internacional de Paris del 1900, en rebre una comissió especial de l’imperi Astro-Hongarés per a decorar el pavelló, preparar els cartells, així com tota la resta de material gràfic de la representació de Bosnia Herzegovina. Durant el viatge de documentació que Mucha va fer als Balcans, va prendre els primers apunts del seu projecte sobre “l’épica Eslava”. Després de la exposició, l’Emperador Franz Josef el va nomenar Cavaller i el govern francès el va nomenar amb la legió d’Honor per la seva contribució a la exposició.
Al 1903 va conèixer a Maruska Chytilov, una estudiant checa de l’Academia Colorassi, i més endavant alumna de Mucha, que va esdevenir la seva dona.
Un any després, Mucha es va promocionar molt als Estats Units mitjançant la Baronessa Rothschild. La seva gira americana va incloure Nova York, Filadèlfia, Boston i Chicago. Allí va conèixer a Charles Crane, qui patrocinaria el seu projecte de l’èpica Eslava. Als Estats Units va treballar en encàrrecs i com a professor, fins que al 1906 es va casar amb Maruska a Praga i es va anar a viure definitivament entre Nova York, Chicago i Filadèlfia.
L’estil Modernista, en el qual Mucha es troba excels, sorgeix de la barreja de formes sinuoses amb el món vegetal. Es l’art de l’ornament per excel•lència amb el seu estil exuberant i estilitzat d’elements artístics orientals i bizantins combinats amb antigues tradicions centreeuropees que trobem com a còctel irresistible dins l’obra Alphonse Mucha, ja fos a l’hora de realitzar il•lustracions o de dissenyar joies, mobles, complements, capses de galetes, o les capses del famós Möet Chandon.
Bibliografía
• BIOGRAFÍA D’ALPHONSE MUCHA. http://www.muchafoundation.org/ (Anglés)
• Página del wikipedia francés de Alphonse Mucha http://fr.wikipedia.org/wiki/Alfons_Mucha (Francés)
• Alphonse Mucha Seducció, Modernidad y Utopía.
Exposició d’Obra Social la Caixa, Barcelona 19 Septembre 2008 – 4 Gener 2009.
• EL ART NOVEAU DE ALPHONSE MUCHA - Web Arte de Hoy
http://www.artedehoy.com/html/artnouveaumucha.html (Castellà)
• REVIEW DEL MUSEO MUCHA – Web Trivago
http://www.trivago.co.uk/prague-42695/museum--exhibition--gallery/mucha-museum-14928/review-o209506 (Castellà)
Al 1881, Mucha, a la edat de 21 anys, com retratista a Mukilov va conèixer el Comte Khuen Belasi, el qual el va contractar per a decorar el seu castell d’Emmahof. La família Belasi va quedar tant impressionada que el van recomenar per a anar al castell de Gandegg, al Tyrol, on el germà del Comte Khuen, un gran aficionat a l’art esdevé el padrí de Mucha, i li paga els estudis d’art a l’Acadèmia d’Art de Munich, i dos anys després, al 1887, a l’Academie Julian de Paris.
L’any següent va deixar l’Academie Julian per a entrar a l’Academie Colarossi. El germà del Comte Khuen no devia quedar molt content d’aquest fet ja que va deixar de subvencionar-li els estudis al 1889, i Mucha va haver de cercar feina com a Il•lustrador per a pagar-se els estudis. Es va muntar un estudi a la rue Grand Chaumiere, sobre la “Cremerie Madame Charlotte”, un indret on Mucha va coneixer altres artistes de la época com Gauguin, qui va passar una temporada curta poc abans de viatjar cap a Tahiti. Mucha va treballar per a una revista de teatre anomenada “Le Costume au Théâtre”, on ja apareixen les primeres il•lustracions seves de Sarah Bernhardt. Quant Mucha va entrar a treballar per a l’editor Armand Colin al 1891, aquesta va esdevenir la seva principal font d’ingressos, amb encàrrecs com les il•lustracions del llibre: Scenes et Episodes de l’Histoire D’Allemagne, de Charles Seignobos.
Quan Gaugin va tornar de Tahití, es va instal•lar a l’estudi de Mucha. Al 1894 Mucha va ser fichat per al Théâtre de la Renaissanse, ja que s’habien quedat sense Eugène Grasset, el cartellista, per a fer el cartell de l’obra Gismonda, de Victorien Sardou. Sarah Bernhardt había acudit a tots els cartellistes famosos de Paris que refusaven la feina car era Nadal, així que va acabar oferint-li l’encàrrec a un llavors desconegut Mucha. Els cartells litogràfics, un cop van cobrir tot París, van causar tal sensació que la gent els arrencava de les parets per a quedar-se’ls, Quan Sarah Bernhardt volía pagar a Mucha, aquest li va refusar els diners i li va demanar que el contractés en exclusiva a Mucha per a la seva companyía per 6 anys. Mucha va guanyar notorietat a mesura que creava cartells d’Obres de Sarah Bernhart com Lorenzaccio, La Samaritaine, La Dame aux camélias, Hamlet o Tosca, i també es va dedicar a supervisar els decorats i el vestuari.
El gust pel teatre va impregnar tota la seva creació, ja que cada obra va ser una representació a la que es fonien els artificis, la bellesa plàstica i la magnificència narrativa.
Mucha va signar un contracte amb exclusiva amb Champenois, per a vendre les seves litografies, que habien aconseguit tal èxit que Mucha va arribar a formar part al 1895 del “Salon des Cent”, un grup entre els que es trobaven Bonnard, Toulouse Lautrec, Grasset, Mallarme, i Verlaine, que teníen la revista “La Plume” com a publicació pròpia.
També, com a fotògraf que era, va participar en algunes pel•lícules experimentals dels germans Lumière, incloent un estudi sobre el moviment de les plantes.
Al 1896 es muda a un nou estudi a la rue du Val-de-Grace, on a través de Champenois va publicar els seus panels decoratius de les Estacions. Mucha es va consagrar com un artista molt productiu, a la seva exposició de la galeria Bodiniere va exhibir 107 obres, 448 a la galeria al Salon des Cent el mateix any, la revista La Plume li va dedicar un número monogràfic.
Va esdevenir professor de dibuix a la Academie Carmen al 1898, mentrestant organitzava exposicions a Bohèmia, Praga, Budapest, Viena ja que els seus panells decoratius estaven esdevenint molt populars també a centre-europa. També va participar a la famosa exposició internacional de Paris del 1900, en rebre una comissió especial de l’imperi Astro-Hongarés per a decorar el pavelló, preparar els cartells, així com tota la resta de material gràfic de la representació de Bosnia Herzegovina. Durant el viatge de documentació que Mucha va fer als Balcans, va prendre els primers apunts del seu projecte sobre “l’épica Eslava”. Després de la exposició, l’Emperador Franz Josef el va nomenar Cavaller i el govern francès el va nomenar amb la legió d’Honor per la seva contribució a la exposició.
Al 1903 va conèixer a Maruska Chytilov, una estudiant checa de l’Academia Colorassi, i més endavant alumna de Mucha, que va esdevenir la seva dona.
Un any després, Mucha es va promocionar molt als Estats Units mitjançant la Baronessa Rothschild. La seva gira americana va incloure Nova York, Filadèlfia, Boston i Chicago. Allí va conèixer a Charles Crane, qui patrocinaria el seu projecte de l’èpica Eslava. Als Estats Units va treballar en encàrrecs i com a professor, fins que al 1906 es va casar amb Maruska a Praga i es va anar a viure definitivament entre Nova York, Chicago i Filadèlfia.
L’estil Modernista, en el qual Mucha es troba excels, sorgeix de la barreja de formes sinuoses amb el món vegetal. Es l’art de l’ornament per excel•lència amb el seu estil exuberant i estilitzat d’elements artístics orientals i bizantins combinats amb antigues tradicions centreeuropees que trobem com a còctel irresistible dins l’obra Alphonse Mucha, ja fos a l’hora de realitzar il•lustracions o de dissenyar joies, mobles, complements, capses de galetes, o les capses del famós Möet Chandon.
Bibliografía
• BIOGRAFÍA D’ALPHONSE MUCHA. http://www.muchafoundation.org/ (Anglés)
• Página del wikipedia francés de Alphonse Mucha http://fr.wikipedia.org/wiki/Alfons_Mucha (Francés)
• Alphonse Mucha Seducció, Modernidad y Utopía.
Exposició d’Obra Social la Caixa, Barcelona 19 Septembre 2008 – 4 Gener 2009.
• EL ART NOVEAU DE ALPHONSE MUCHA - Web Arte de Hoy
http://www.artedehoy.com/html/artnouveaumucha.html (Castellà)
• REVIEW DEL MUSEO MUCHA – Web Trivago
http://www.trivago.co.uk/prague-42695/museum--exhibition--gallery/mucha-museum-14928/review-o209506 (Castellà)
dimecres, 9 de desembre del 2009
L'Étoile
Autor: Alphonse Mucha (Ivančice, Moravia, 24 Juliol 1860 – Praga, República Checa 14 de Juliol de 1939)
Títol: L’Étoile (La estrella)
Data: 1902
Lloc: Paris
Técnica: Acuarel•la i Tinta
Suport: Paper
Tema: Estudi per a la série de cuatre panells decoratius
Procedencia: Actualment pertany al Mucha Trust.
Relacions Espacials bidimensionals:
La composició es vertical de lectura disposada de dalt a baix. Primer veiem la cara de la noia fusionada amb la estrella i anem veient el significat alegóric de la estrella junt amb el cos de la noia.
Técniques Visuals aplicades:
• Es tracta d’una obra modernista on se li ha dotat de volum a la noia per a diferenciar-la dels altres motius.
• Els plans que presenciem serien: La noia i un fons indefinit.
• La noia está presentada en 5 plans més: el troç de roba que sosté i la má que brilla, la cara de la noia, el tors encorvat, la resta del cos i la vestimenta.
Elements sintáctics:
A la part superior, la lluentor de la estrella a la má guanya el principal protagonisme, juntament amb el troç de roba a l’altra má que contrasta per la seva foscor i que encuadra la cara de la noia.
Els volums i tonalitats clares i cálides del tors destaquen del fons fosc, indefinit i fred.
El cos a mesura que baixem perd volum, calidessa i claretat, fins que es fusiona amb la vestimenta de textura plana, de tonalitats vermelles i moviment ascendent que ens tornen a portar cap amunt.
Anàlisi Conceptual
La serie de panells decoratius feien al•lusió als astres, es tracten de la Estrella, el Sol, la Lluna, i Venus.
Tots cuatre simbolitzats per les noies romántiques que van fer destacar a Mucha.
Cada astre tradicionalment significa una característica humana básica, en el cas de la estrella es el triomf, el poder i la llibertat.
El ropatge mostra un estampat de fulles de llorer d’aurades sobre fons granat, simbol romà del triomf i del poder. També la roba vermella pot fer al•lusió a flames, com si la noia sortís victoriossa de cualsevol conflicte o torment.
Dels cuatre panells es l’ unic panell on la noia no duu flors al cap, pot ser perque la sabiduria no es una característica natural o simplement per a que destaqui millor la llum de la estrella. També es el panell on la noia porta menys roba, la nuessa faria al•lusió a la llibertat.
La llibertat es simbolitza amb una noia que porta la iluminació de la sabiduria a la má amb una torxa o com una corona de llum al cap, en aquest cas porta una estrella que fa tots dos papers.
Alphonse Mucha, va treballar en les arts decoratives entre 1896 i el 1906, influenciant l’estil modernista i essent imitat constantment.
Bibliografía:
• Página del wikipedia francés de Alphons Mucha http://fr.wikipedia.org/wiki/Alfons_Mucha
• Alphonse Mucha Seducció, Modernidad y Utopía. Exposició d’Obra Social la Caixa, Barcelona 19 Septembre 2008 – 4 Gener 2009.
MÉDÉE
Autor: Alphonse Mucha (Ivančice, Moravia, 24 Juliol 1860 – Praga, República Checa 14 de Juliol de 1939)
Títol: MÉDÉE (Es tracta d’una obra de Teatre clàssic d’Eurípid)
Data: 1898
Lloc: Paris
Técnica: Litografía
Suport: Paper
Tema: Cartell de Teatre
Procedencia: Es tracta d’un encàrrec per al Theatre la Renaisanse, actualment pertany al Mucha Trust.
Relacions Espacials bidimensionals:
La composició es vertical de lectura disposada de dalt a baix. Primer llegim el titular, després coneixem a la protagonista, llegim el nom de l’actriu principal mentres veiem el punyal i la serp i acabem observant el cadàver als peus.
Técniques Visuals aplicades:
• Es tracta d’una obra modernista on el volum ha estat atenuat i els plans es separen mitjançant el to i el gruix de línees.
• Els plans que presenciem serien: El titol, el cuadre principal i el blanc del paper.
• Al cuadre principal ens trobem: La víctima, Medea, un jardí i un paisatge desolat al capvespre.
Elements sintáctics:
El títol i el cuadre principal es troven separats per el gutter. Dintre del cuadre principal ens trobem diferenciat el fons de tons cálids dels dos personatges de tons freds.
Al centre, el braç del punyal de colors saturats i cálids es troba ben diferenciat de la vestimenta fosca i freda de Medea, i del fons que ha passat de ser un paisatge de capvespre a ser un jardí de tonalitats grises, fent que el punyal guanyi pes visual.
El cap de Medea es trova lleugerament contra-picat, mentres que la víctima es trova dins d’un picat, aquesta perspectica engrandeix la protagonista, humilia la victima i ens centra la visió al mig, on hi ha el punyal i el nom de l’actriu principal.
El punyal ens assenyala la victima, pero en un punt on es confón amb la vestimenta de Medea, aquest fet ens força a cambiar el sentit de lectura cap a la esquerra per a veure la victima, fent que augmenti el dramatisme.
Anàlisi Conceptual
El títol superior ens dona a coneixer instantaneament el personatge protagonista, Medea, envoltada d’una aura vermella que intensifica la seva força. A mesura que baixem llegim el nom de la actriu Sarah Bernhardt a la vegada que percibim la faceta violenta i traidora que interpretará, simbolitzada amb un punyal ensagnentat i una serp. Finalment, humiliada als peus i en una postura deshumanitzada ens trobem la seva víctima, segurament l’amant del seu marit: Jason. Cal destacar la expresió enagenada de la cara de Medea, en uns primers esbossos Mucha habia probat de dotar-la amb una expressió agresiva als llabis, pero en tapar-los amb un vel, aconsegueix dotar de mes força la mirada embogida dotant de més dramatisme l’obra.
Alphonse Mucha, al 1894 va ser fichat per el Theatre de la Renaissanse durant 6 anys ja que s’habien quedat sense el cartellista. Mucha va guanyar notorietat a mesura que creaba cartells d’Obres de Sarah Bernhart com Lorenzaccio, La Dame aux camélias o Hamlet.
El personatge mitológic de Medea simbolitza la traició femenina, es la filla del rey de la Colquide que va ajudar a Jasón amb una poció a guanyar el velló d’or. Per amor es va arribar a convertir en infanticida, fraticida i regicida. Quan Jasón es va enamorar de la filla del rey Pellas, Medea la va matar a ella, al rey Pelles, tots els fills que Medea tenía amb Jasón i va incendiar el palau. S’acostuma a simbolitzar amb una serp.
Bibliografía:
• Pagina del wikipedia francés de Medea http://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9d%C3%A9e
• Página del wikipedia francés de Alphons Mucha http://fr.wikipedia.org/wiki/Alfons_Mucha
• Diccionario de Mitología: F.C. Yarza Ed. A.L. Mateos S.A.1991 Madrid
• Alphonse Mucha Seducció, Modernidad y Utopía. Exposició d’Obra Social la Caixa, Barcelona 19 Septembre 2008 – 4 Gener 2009.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)