Context Social i Artístic:
A finals del segle XIX, a França gobernaven els Republicans Extremistes, anti-clericals, anti-monarquics i ultra-nacionalistes, que van esdevenir molt populars després de la pérdua d'Alsacia i Lorena amb Alemanya. Va ser la época de l'Afer Dreyfuss: el soldat francés que va ser considerat culpable de traïció per ser jueu, i les reaccions d'intel·lectuals com Émile Zola, que va ser condemnat a presó per escriure un article contra l'actuació del gobern en aquest asumpte.
Sarah Bernhart va ser una de les persones que van lluitar per aconseguir la llibertat de Zola, en aquella época Sarah Bernhardt, després de fer una gira internacional, habia comprat el Teatre de la Renaissance i gracies als cartells de Mucha va esdevenir tan popular que va viure un segón apogeu de la seva carrera.
Grasset era un pintor i gravador, que havia fet moltes obres decoratives i també cartells del Théatre de la Renaissance, al 1890 però va deixar els encàrrecs de Sarah Bernhardt per a treballar fent les il·lustracions de la Enciclopedia Larouse. Aquest encàrrec li va donar molt prestigi, i es va fer molt famós als Estats Units sent l'iniciador de l'estil Modernista en aquest país. També va formar part del Saló dels Cent amb Mucha, i va participar a la Exposició Universal del 1900, creant la seva propia typografía que es faria servir en els cartells i els pamfletons.
Al 1888 Gauguin es va traslladar a Arles, al Sud de França per a treballar amb Van Gogh amb les series de quadres d'Alyscamps, però el caràcter depressiu de tots dos artistes va fer fracassar l'associació, tots dos es van intentar suïcidar, i després de l'episodi de la orella, Gauguin va optar per retornar a Paris, arruinat, on va conèixer a Mucha a la Cremerie Madame Charlote. Gracies a la venta d'unes obres, al 1991 es va embarcar cap a la Polynesia, per a fugir de la cultura occidental, on va desenvolupar un estil simplificat inspirat per l'art de Tahití. Al 1894 va tornar una temporada curta a Paris, en que es va instal·lar a l'estudi de Mucha, poc abans que Mucha esdevingués conegut per les seves obres del Théatre la Renaissance.
El Saló dels Cent era una agrupació d'artistes de Paris, que publicaben la revista La Plume. Aquesta publicació que va durar entre el 1889 i el 1914 va tenir com a objectiu promocionar l'art sense cap mena de limitació, i hi van il·lustrar personatges com Willette, Forain, Toulouse-Lautrec, Maurice Denis, Gauguin, Pissaro, Signac, Seurat, Redon, Grasset i Mucha. L'Editor de la revista, publicaba especials com sobre el Gat Negre, el simbolisme de Morées o sobre l'obra de Mucha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada